Quan tenia sis anys els pares em van apuntar al conservatori de música. Al cap de dos anys de llenguatge i després de veure les quatre estacions de Vivaldi em vaig quedar pillat pel violí.
Al cap d’uns anys, mentre jo rascava i rascava l’arquet contra les cordes per a depurar la tècnica, els meus companys que tocaven instruments polifònics ja interpretaven peces divertides.
Veient a les xarangues familiars com el tiet tocava l’acordió, mon germà gran el piano i els cosins la guitarra aleshores vaig descobrir que els instruments polifònics eren “la polla”!
Autodidactament vaig aprendre (a base d’hores i amb els consells de músics experimentats) a tocar el piano, la guitarra, el baix i la bateria fins a que em vaig estancar i vaig decidir deixar les muntanyes per anar a Barcelona.
A l’Aula de Jazz i al Taller de músics hi vaig descobrir un món acadèmic nou que desconeixia, amb Quim Solé la batería, Joan Munné el piano, etc…
Combinant els estudis musicals amb els de tècniques de les Arts a l’Institut del Teatre, direcció de cors, i post-producció d’àudio-digital, van aparèixer les primeres feientes: obres de teatre, tallers, moltíssims “bolos” com a músic i com a tècnic i sobretot composicions fetes per encàrrec.
Com que la cabra tira al monte, vaig tornar a les muntanyes per a provar si podia viure allí del meu ofici. Després d’un temps guanyant-me les garrofes com a tècnic radiofònic i com a docent vaig tornar a baixar a latitud zero i aleshores va ser quan vaig conèixer gent amb la qual he compartit projectes i escenaris: Marc Parrot, Toti Soler, Marina Rossell, Juan Guerra, Joan Oller, Paul Fuster, Marc Martínez, Pepa Plana, Maria Rovira, Pep Plà, Ester Nadal, Teresa Urroz, Pep Pascual, Pep Lladó, Josep Mª Mestres, Borja Penalba, Isaak Ferriz, Roger Casamajor, Jordi Sánchez, Joel Joan, Ramón Simó, Martí Torras Mayneris,…
L’any 2005 vaig començar a musicar alguns textos que havia anat acumulant de feia anys al calaix.
Un d’ells, Camina Descalç, va guanyar aquell any el premi Sona9 en la categoria de millor cançó d’autor i el premi Carles Sabater a la millor cançó en català de l’any. Aquí va començar el meu projecte en solitari intentant plasmar les meves inquietuds.